Tobit 8, 4-9

4 Quan els pares de Sara hagueren sortit i tancat la porta de l'habitació, Tobies es va alçar del llit i digué a Sara:
--Aixeca't, germana meva. Preguem a nostre Senyor i supliquem-li que faci davallar damunt nostre el seu amor i la seva protecció.
5 Sara es va aixecar i tots dos es posaren a pregar suplicant la protecció de Déu. Tobies va començar així la seva súplica:
--Sigues beneït,
Déu dels nostres pares,
que el teu nom sigui beneït
per totes les generacions:
que et beneeixin per segles i segles
el cel i tot el que has creat.
6 Tu vas fer Adam i li vas donar Eva,
la seva muller, perquè l'ajudés
i el sostingués.
D'ells dos va sortir el llinatge humà.
Tu vas dir: "No és bo
que l'home estigui sol,
fem-li una ajuda que se li assembli."
7 Si jo prenc ara
aquesta germana meva, no és per un desig luxuriós,
sinó per un amor sincer.
Vulgues apiadar-te de nosaltres dos,
fes que arribem plegats a la vellesa.
8 Llavors van afegir tots dos alhora:
--Amén, amén.
9 I van dormir tota aquella nit.