FONAMENTS HISTÒRICS DEL MIL·LENARI DE
SANTA MARIA D'IGUALADA
Per
començar, cal aclarir que el text especifica una cel·la, fet que cal interpretar com una
capella o aula de culte. Si bé avui això s’anomena
església –com fem en el logotip del mil·lenari- en aquell temps aquesta paraula
solia connotar la condició de parròquia, amb rector resident i en tot cas titular, cosa
que potser aleshores no tenia, i que degué tenir a partir de la seva primera
consagració, el novembre de 1058 (que no el 1059). Aleshores
sí que es parla de l’església com a parròquia, amb delmes i primícies.
En
tot cas, aplicar el sentit modern del mot “església” per esmentar la
cel·la del document és avui totalment lícit i just, perquè entenem per “església”
tot espai de culte que aglutina una comunitat de creients.
El 1907
Mn. Segura atribuí –encertadament a parer nostre- la condició de capella
sufragània a la cel·la perquè el text li adjudica una “termes i adjacències”,
cosa que implica unes rendes que cobrava el seu titular i que en facilitaria el
manteniment. Això –i és aquí on
discrepem de Mn. Segura- comporta in veïnatge de població (encara que fos petit o
dispers) que pagaria potser unes almoines de sosteniment.
Sigui
com sigui, amb població voltant (com creiem) o no, la capella o cel·la (església en
diríem ara) existia, i ho celebrem.
1r. Es tracta d'una butlla tramesa per Gebert d'Orlhac, papa sota el nom de Silvestre II. La gestació del document va anar així:
El
1002, el compte de Barcelona Ramon Borrell va anar a veure el papa que, suposem, tindria
Catalunya en alta estima per haver-se format intel·lectualment. L’objectiu era que el reconegués com a
sobirà independent, després que Borrell II no renovés el 988 el vassallatge que devia
al rei franc Hug Capet, ja que el seu antecessor Lotari no l’auxilià quan Almasur
saquejà Barcelona el 985.
D’aquesta
manera, tenim una expedició comtal a Roma, i amb el seguici hi va Otó, abat de Sant
Cugat del Vallés. Otó aconseguirà el
reconeixement papal de totes les possessions del monestir, en forma documental de butlla,
a més de passar a dependre directament de Roma, gaudint d’immunitat. Així completà Otó la política de retronar Sant
Cugat a l’estat d’abans dels saqueigs i destruccions serraïnes del 985 i
següents, política iniciada amb el privilegi de Lotari el 986.
Aquestes
possessions són esmentades en una llista inserida en el text de la butlla, entre les
quals apareix la “cel·la de Santa Maria prop d’Agolata amb els seus termes i
adjacències”.
El
text és datat “el mes de desembre de la indicció sobre dita primera”.
Cal saber (i un bon manual de Cronologia com el Capelli ens ho dirà) que la 1ª indicció
dins del pontificat de Silvestre II corespont al 1003.
Però –i aquí venen els problemes- l’any es solia començar a
comptar a partir de l’Encarnació de Crist, el 25 de març i això vol dir que l’any
1003 començaria el 25 de març del 1002 del nostre còmput actual.
Si
afegim que el papa moria el 12 de maig del 1003, entendrem que era difícil que otorgués
butlles el desembre del mateix any.
Per
tant, s’ha decidit celebrar el mil·lenari del desembre del 2002 (data de l’efemèride)
al desembre del 2003.
Si
ens interessa precisar la data, hi ha possibilitat que l’any 1003 comencés el 25 de
desembre de 1002 si es comptava per la Nativitat del Senyor, cosa poc probable. Per tant,
si així fos –que no ho diu- sota la intitulació “desembre del 1003”
hi podríem encabir els dies 25 al 31 de desembre del 1002.
Amb tot, el més usual fina al s. XIV era emprar la referència de l’Encarnació
de Crist, per la qual cosa el més convenient seria datar la butlla de manera oberta, és
a dir, desembre del 1002.
Mesura
123 x 75’5 cm. i es troba ubicada en el dipòsit, fora de consulta i emmarcada sota
un vidre per la seva fragilitat, ja que el material és fibrós.
No
se’n coneixia gens l’existència a Igualada perquè no fou utilitzada per cap
historiador –que
consultaria, o bé el Cartulari, o bé la seva edició- donat que hi falten les 20
primeres línies de text (no 8 com s’ha dit) que consten però, a la còpia del
Cartulari. Hem optat per reproduir el papir i
no els folis corresponents. Del Cartulari per les raons suara esmentades.
· N’hi
ha 5 a Vic, on tenim els 3 pivilegis concedits el gener del 971 pel papa Joan XXIII al
bisbe Ató, justament el perceptor de Silvestre II quan estudià a la capital osonenca,
otorgant-li l’arquebisbat de Tarragona, aleshores en mans musulmanes (en tornar de
Roma fou assasinat, probablement pels narbonesos, perquè l’Església catalana en
depenia i el pal·li metropolità podia provocar una escisió de Narbona de les diòcesis
catalanes, cosa que els interessava francament poc).
També a Vic es conserva la del 978, donada per Benet VII al bisbe Froia o
Fruja confirmant-li els límits del bisbat. Aquesta
conté la primera aparició escrita del mot “Aqualata” i seria la que
hauria permès celebrar el mil·lenari de la nostra ciutat, perquè aquestes efemèrides
poden donar-se a partir de la primera aparició documental del topònim prescindint del
seu significat exacte. A Vic hi ha finalment
la del 998 concedida per Gregori V al bisbe Arnulf i que va signada per Otó III coronat
el mateix any a Roma com a emperador, essent la única firma autògrafa que d’ell es
coneix.
· Esmentavem
les dues de Girona, de cap al 892, la de la Seu d’Urgell també de Silvestre II (1002 ?) i les dues de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó (1002 i 1008) que esmenten totes dues la cel·la d’Igualada.
· Hi
ha constància d’un altre exemplar d’inicis de s. XI a la Bibiotèque Nationale
de France procedent de Camprodon per compra, i que al monestir de Ripoll en cremaren
almenys dues (una d’elles concedida a Oliva( el 1835.
6è
Aquest conjunt de butlles papiràcies anà a
Roma el 1927, sota el pontificat de Pius XI, on es reuniren pel seu estudi i s’en
féu la restauració. Sabem que la de Sant
Cugat del 1002 fou confiada a la cura d’Hugo Ibscher.
Retornaren totes a Catalunya emmarcades, fotografiades i, curiosament, les
catalanes (les hem vistes totes deu) es conserven encara així, fet que demostra que és l’opció
més encertada i pràctica per aquesta noble tipologia documental.