¿Qui mana?

 

   Aquest comentari amb què “m’estreno” en el Full coincideix amb el darrer diumenge de l’any litúrgic, anomenat “de Crist Rei”. I això m’ha ofert la idea que m’agradaria comentar.

   ¿Qui mana? és una pregunta ben humana. De la resposta que hi donem en depenen moltes coses en la nostra vida, especialment en el terreny de les relacions.

   ¿Qui mana en mi? per exemple, pot rebre la resposta que “mano Jo”, o que “mana la moda”, o que “mana la por”, o... Així aniríem desgranant tot un seguit de tipus de persona, entre les quals hem d’acabar triant.

   I, en la família, ¿qui mana? Vet aquí un tema prou conflictiu, si es tracta que uns se sotmetin a altres. ¿L’home? ¿La dona? ¿Els fills adolescents? ¿Els petits, que són “el rei de la casa”? Quanta problemàtica al darrere d’una pregunta aparentment tan ingènua!

   ¿I quin Déu mana en mi? Hi ha respostes per a tots els gustos. A cada resposta hi trobem una manera diferent d’entendre aquella relació tan curiosa i original que solem anomenar “religió”.

   La tradició que ens ha transmès Israel, i que l’Església ha acollit, ens dóna també la seva resposta en forma d’imatges. Déu és “un Rei”, Jesús és “un Rei”. Com que de reis n’hi ha també de moltes menes, se’ns adverteix que es tracta d’un “Rei” diferent. Perquè entenguem millor de quina diferència es tracta, l’evangeli ho especifica clarament: “Els Reis de les nacions disposen com a amos dels seus súbdits [...]. Entre vosaltres no ha de ser així”. Es tracta d’un “Rei” que no té cap interès a manar. S’assembla més aviat a un pastor que s’estima el seu ramat i en pren cura sense aprofitar-se’n gens. Quina cosa tan estranya! És una proposta que val la pena pensar: si ha de manar algú en la meva vida, en efecte, val més que mani Aquell que no vol fer-ho, Aquell que va treure Israel de la casa dels esclaus per fer-lo lliure. Bona idea per acabar l’any i encetar-ne un de nou, tot esperant aquest “Rei” que ha de venir.

 

Andreu Trilla, escolapi