MALGORZATA CALVAIRAC

DANIEL PANDOLFO

MALGORZATA CALVAIRAC neix a Gorzow Wielkopolski (Polònia) l’any 1965 on, des de molt jove, inicia l’estudi del violí.  L’any 1977 queda finalista al Concurs Nacional per a joves: “Henrick Wieniavski”.

Continua els seus estudis a l’Acadèmia de Poznan, va ser contractada a l’Orquestra de Cambra de la Radio i Televisió de Poznan i es va exhibir com a solista en nombroses ciutats de la Polònia.

Formarà part, després, d’un grup de cambra a Cipro i a Anglaterra abans de ser integrada com a segon violí solista, l’any 1990 a l’Orquesta Filharmònica de Las Palmas de Gran Canària, on va configurar la seva activitat en el camp de la música de cambra.

Des del 1997 formà part de l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg.

DANIEL PANDOLFO nascut a França l’any 1942, de pare italià i mare alemanya, ha estudiat orgue al Conservatori Nacional de Metz, aconseguint un primer premi, el màxim de les votacions i la medalla d’or.

L’any 1956, a l’edat de dotze anys, va ser nomenat titular de l’orgue de la Capella dels Jesuïtes de la mateixa ciutat.

Del 1956 al 1958, a més de perfeccionar-se amb Pierre Cochereau sobre la interpretació i la improvisació organística, va seguir un curs de direcció d’orquestra amb el Mestre Jacques Pernoo.

Paral·lelament als estudis musicals va seguir els estudis humanístics.  Es llicencià l’any 1962 a la Universitat d’Estrasburg, en llengua italiana i literatura italiana.

A partir d’aquell, la seva carrera concertística el portà a donar recitals en prestigiosos festivals organístics sigui a França com a l’estranger.  Tocà també com a solista amb famoses orquestres (la Filharmònica d’Estrasburg, la Belgian Sinfonietta Orquestra, l’Orquestra d’Estat de Romania de Tirgu Muresh) o en duo amb coneguts solistes: Mauro Maur Pascal Clarhaut (primera trompeta de l’Opera de París), Amiram Ganz...).

Actualment és cotitular del gran orgue simfònic Merklin, recentment restaurat, de la ciutat d’Obernai, amb el qual ha enregistrat diversos CD.

PROGRAMA:

W.A. Mozart (1756-1791)              Rondo en do major KV 373 (violí i orgue)

            G. Pergolesi (1710-1736)             Sonata núm. 12  (violí i orgue)

            M.E. Brossi (1861-1925)               Improvviso)  (violí i orgue)

            A. Diana (... -1862)                         Polonese  (orgue sol)

            F. Kreisler (1875-1962)                 Liebeslied  (violí i orgue)

            E. Pasini (1935)                              Canabile núm. 26  (violí i orgue)

            J. Massenet (1842-1912)              Meditació de “Thaïs)  (violí i orgue)

            G. Malerbi (1771-1849)                 “Walzer nel Barbier di Siviglia)  (orgue sol)

            G. Bizet (1838-1875)                     Intermezzo  (violí i orgue) (de “Carmen”)

            N. Rawsthorne (1929)                  “Line Dance”  (orgue sol) (de “Dance Suite”)

            E. Elgar (!857-1934)                      “Salut d’Amour”  (violí i orgue)

            V. Monti (1868-1922)                     Czardas  (violí i orgue)

COMENTARI TÈCNIC:

UN CONCERT DIFERENT EN EL XV FESTIVAL INTERNACIONAL D’ORGUE

El passat diumenge dia 13 es va celebrar el tercer concert del XV Festival Internacional d’Orgue d’Igualada. Hi va haver la combinació de dos instruments: l’orgue, a càrrec del professor francés Daniel Pandolfo, ja conegut dels igualadins, i el violí, que fou tocat per Malgorzata Calvairac, una polonesa que forma part de l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg. Ambdós artistes, van presentar un programa amb obres per a orgue sol, originals per a violí i orgue i transcripcions.

Les tres composicions per a orgue sol van ser: Polonese, d’A. Diana, de qui només sabem l’any de la mort, el 1862, Variacions sobre els valsos del Barber de Sevilla, de G. Malerbi (1771-1849) i Line Dance, que forma part de la Suite de Dansa de N. Rawsthorne, autor nascut l’any 1929. Totes tres tenen una característica comú, la de ser danses o ritmes de dansa i van ser magníficament interpretades per Daniel Pandolfo, que va fer sonar l’orgue en tot el seu esplendor.

Vam poder escoltar els dos instruments conjuntament en unes obres molt variades, d’autors dels segles XVIII, XIX i XX. Van ser Rondo en do major KV 373 de W. A. Mozart (1756-1791), Sonata núm. 12 de G. Pergolesi (1710-1736), Improvviso de M. E. Bossi (1861-1925), Liebeslied de F. Kreisler (1875-1962), Cantabile núm. 26 d’E. Pasini (1935), un compositor i organista que va actuar també en el Festival igualadí l’any 1996, la famosíssima Meditació de Thais, de J. Massenet (1842-1912), una altra obra operística, Intermezzo de Carmen de G. Bizet (1838-1875, Salut d’Amour d’E. Elkgar (1857-1934) i va acabar amb les famosíssimes Czardes de V. Monti (1868-1922). Com es pot veure, es tracta d’obres molt variades, que van des del classicisme fins al segle XX, passant per obres operístiques, simfòniques i de música de cambra, la majoria de les quals són molt conegudes. Aquí el protagonista va ser el violí, que va ser tocat amb un gran virtuosisme i musicalitat per Malgorzata Calvairac.

Cal afegir-hi que els dos solistes en van fer una magnífica interpretació, amb una gran compenetració, amb una molt bona combinació del so dels dos intruments, i amb una gran tècnica. Van aconseguir per cada obra el caràcter més apropiat, van fer que el concert fos com una gran lliçó de música de cambra, i això va fer que obtinguessin uns grans aplaudiments del públic, força nombrós, que va sortir entusiasmat del concert. En agraïment, van interpretar un bis: Siciliana et Rigaudon de F. Kreisler.

Com sempre, el concert va comptar amb la presència d’Anna Miranda com a registrant, els comentaris d’Antoni Miranda i la transmissió per pantalla a càrrec de Jordi Balsells i Josep Aguilera. Tot això fa que el nostre Festival sigui un dels millors considerats i contribueixi a fer sentir el nom de la nostra ciutat en els àmbits musicals internacionals.

Maria Dalmases

TORNAR