PER AHLMANN
COR EXAUDIO
PER AHLMANN va
néixer a Estocolm l’any 1958.
Començà els estudis d’orgue amb el famós organista suec Rune Engsö. Va estudiar també teoria musical i contrapunt amb el compositor Björn-Wilho Hallberg.
Després de dos anys d’estudi de música per a l’església, va entrar al “Stockholm Royal College of Music” el 1978. Va estudiar orgue amb els professors Gotthard Amér and Rune Engsö, i improvisació amb Anders Bondeman. Es diplomà l’any 1982 amb les més altes qualificacions en orgue, piano i cant. Va ser el primer estudiant a Suècia a obtenir el més alt nivell en teoria musical i contrapunt. Es diplomà com a concertista d’orgue l’any 1986.
Durant aquest període es perfeccionà amb famosos organistes com: Michael Schneider i Marie-Claire Alain.
Des del 1994 treballa com a organista principal a l’església Holy Trinity de Gävie i actua regularment amb l’orquestra “Gävie symphony orchestra”.
Ha tocat tota l’obra completa per a orgue de J.S. Bach dues vegades el 1985 i el 2000.
Per Ahlmann enseya orgue des de l’any 1987. Fins el 1994 va ser director de música al “Residential College for adult education-Sjöviks folkhögskola”, on va ser també professor d’orgue fins a l’any 2000.
Com a concertista ha donat molts recitals a Suècia, Dinamarca, República Txeca, Finlàndia, Àustria, Itàlia, Anglaterra, Polònia, Ucraïna i U.S.A.
EL
COR DE NOIES EXAUDIO va néixer el 1997 sota la direcció de Daniel Mestre, fruit
de la inquietud d’un grup de noies igualadines per descobrir el repertori per a
cor de noies. Durant aquests 10 anys el cor ha realitzat diversos concerts
arreu de Catalunya i ha participat en l’estrena de diverses obres de compositors
igualadins com Moisès Fernández, Jordi Marcé i Carles Prat. El repertori que
treballa abasta una gran qualitat d’èpoques i estils.
Cal destacar en les seves últimes actuacions, la “Messe des pêcheurs de Villerville”, de Fauré o el “Ceremony of Carols”, de Benjamin Britten. L’any 2007 han estat guardonades amb el tercer premi en el concurs de cant coral de Vila seca. En l’actualitat està format per setze noies, la majoria formades a l’Escola Municipal de Música d’Igualada, i treballen sota la direcció de Josep Miquel Mindán.
PROGRAMA:
M. Durufle (1902-1986) Tota pulchra est (cor sol)
Anònim Batalla de 5è to (orgue sol)
M. Düben (1598/99-1649) Surrexit Christus hodie (orgue sol)
J.S. Bach (1685-1750) 2 corals “Schübler” (orgue sol)
- Meine Seele erhebt den Herren (BWV 648)
- Wachet auf, ruft uns die Stimme (BWV 645)
G. Faure (1845-1924) - O Salutaris (cor i orgue)
(de la Messe des Pêcheurs de Villerville)
- Tantum ergo (cor i orgue)
F. Mendelson-Bartholdy Sonata núm. 2 en do menor (orgue sol)
Grave-Adagio, Allegro mestoso e vivace, Fugue
F. Mendelson-Bartholdy Veni Domine op. 39/1 (cor i orgue)
P.W. Whitlock (1903-1946) -Allegretto (orgue sol)
- Paean (de les 5 petites peces) (orgue sol)
P. Casals (1876-1973) Nigra sum (cor i orgue)
A. Bond (1888-1895) Meditació sobre una cançó sueca (orgue sol)
W. Heinze ((1849-1895) Final (orgue sol)
D. Willcocks (1919- ) Psalm 150 (cor i orgue)
COMENTARI TÈCNIC:
El passat diumenge 27 d’abril se celebrà a la Basílica de Santa Maria de la nostra ciutat el quart concert del XV Festival Internacional d’Orgue. Anà a càrrec de Per Ahlman, organista de l’església Holy Trinity de Gävle, i del cor Exaudio, cor femení d’Igualada, que dirigeix Josep Miquel Mindan.
S’inicià el concert amb el motet a capel·la Tota pulchra est de Maurice Duruflé (1902-1986). Continuà amb composicions solament per a orgue: una Batalla de 5è to d’autor anònim, Surrexit Christus hodie de Martin Düben (1598/99-c1649) i dos corals Meine Seele erhert den Herren (BWV 648) i Wachet auf, ruft uns die Stimme (BWV 645) de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Tot seguit alternaren composicions per a cor amb acompanyament d’orgue i per a orgue sol. Per Ahlman tocà per a orgue sol la Sonata núm. 2 en do menor de Felix Mendelssohn-Bartholdy (1809-1847), l’Allegretto i Paean (de les 5 petites peces) de Percy William Whitlock (1903-1946), Meditació sobre una cançó popular sueca d’Anders Bond (1888-1980) i Final de Georg Wilhelm Heinze (1849-1895). Per la seva part, el cor Exaudio, amb acompanyament d’orgue, interpretà O Salutaris (de la Messe des Pêcheurs de Villerville) i Tantum ergo, ambdues composicions de Gabriel Fauré (1845-1924), Veni Domine op. 39/1 de Felix Mendelssohn-Bartholdy, Nigra sum de Pau Casals (1876-1973) i acabaren el concert amb el Psalm 150 de David Willcocks (1919-).
En agraïment als aplaudiments del públic, que omplia gairebé tota l’Església Gran i tenint present que era la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat el cor Exaudio, amb acompanyament de l’orgue, cantaren el Virolai. Cal recordar que la lletra del Virolai la va escriure Mn. Jacint Verdaguer l’any 1880 amb motiu de les Festes del Mil·lenari i que la melodia, de Josep Rodoreda, fou la guanyadora enmig d’una setantena de composicions que es presentaren al concurs convocat el mateix any.
Per Ahlman és un organista amb grans qualitats que no li agraden els sons estridents i que no abusa dels canvis de registres. Es pogué gaudir, en alguns moments i en especial en la Batalla de 5è to, de la magnífica trompeteria de l’orgue de la nostra ciutat. Interpretà de forma magistral totes les composicions, però si en alguna excel·lí fou en els dos corals de Bach. Amant de la seva terra, va donar a conèixer unes agradables melodies de compositors suecs.
Menció important mereix el cor Exaudio, ja que per primera vegada en el transcurs dels Festivals d’orgue hi intervenia una coral. De molt nivell fou la seva actuació que, amb una direcció clara i precisa de Josep Miquel Mindan, va desgranar les diferents melodies del programa amb un acompanyament precís, a l’orgue, de Per Ahlman. El cor va treballar els més mínims detalls en totes les composicions que va interpretar. Fruit d’aquest treball fou un excel·lent equilibri entre les veus amb una bona afinació. Cal destacar el Nigra sum i el Salm 150 que varen brodar a més a més de fer les delícies del públic qui ho manifestà amb llargs aplaudiments. El cor Exaudio, va tenir el nivell de qualitat que ha mantingut durant aquest anys el Festival de la nostra ciutat. Cal felicitar aquesta formació igualadina i el seu director, i encoratjar-los a continuar amb la línia de superació que s’han fixat.
Jaume Planas