HISTÒRIA DEL RETAULE
El retaule és la peça mes remarcable de la decoració de l’església. Pertany al període final del Barroc i és un dels millors de Catalunya en el seu estil. La imatgeria és de Josep Sunyer i Raurell, de Manresa. L’arquitectura és de Jacint Morató i Soler, de Vic.
1704- Primer projecte, interromput (com les obres de la capella del Santíssim i del Sant Crist per la Guerra de Successió.
1718- Comença
la construcció. Es substitueixen alguns
efectismes barrocs caducats, per noves línies classicistes amb l’adveniment dels
Borbons.
1747- Acabament
de l’obra, després de vint-i-nou anys.
1787-1793- Treballs de daurat i decoració.
1936- És parcialment destruït. Se salven, però, les imatges, els relleus i altres elements.
1939- S’emprèn la reconstrucció del retaule sota la direcció de Cèsar Martinell i Brunet.
1954-
Consagració de la mesa de l’altar per l’abat de Montserrat Aureli Mª. Escarré
i Jané.