DESCRIPCIÓ DEL TEMPLE
El temple està molt influït per l’estil
renaixentista català, que als segles XVI i XVII anava succeint el gòtic, tot introduint
en la nostra arquitectura elements de l’antiguitat clàssica. Pere Blai impulsà aquesta línia, com podem
veure, per exemple, en el seu projecte de la façana del Palau de la Generalitat i del
saló de sant Jordi, a Barcelona. Les
possibilitats d’Igualada obligaren a reduir el projecte de Balí. Amb tot, Plançó i Ginestar en conservaren les
línies renaixentistes, en combinació amb elements gòtics.
La nostra església,
de murs austers, té una sola nau de 43’10x14’40 m., amb sis capelletes laterals per banda. A l’absis té un presbiteri de planta
quadrangular i al final de la nau hi ha el cor. L’edifici
té contraforts exteriors amb gàrgoles, un rosetó sobre el portal d’entrada i
quinze finestrals.
A l’interior, el
sostre, de 23’70 m. d’alçada està dividit per arcs semicirculars, entre els
quals hi ha voltes de creuer, encara típiques del gòtic, tancades al mig per claus de
volta de més d’un metre de diàmetre i esculpides amb figures (sant Bartomeu, sant
Sebastià, sant Jaume, sant Pere...). Al
sostre del presbiteri, resolt amb una forma estrellada d’estil gòtic, la clau
central està dedicada a la Mare de Déu, i les altres quatre, mes petites, als
evangelistes. És notable el majestuós arc
del presbiteri i l’ample arc aplanat del cor, amb volta tancada per una clau amb la
figura de sant Miquel arcàngel.
Els arcs del sostre
descansen en pilastres de línia clàssica que delimiten les capelles laterals. Aquestes tenen arcs semicirculars i sobre elles
transcorren galeries, amb finestrals de punt rodó generalment en grups de tres
(triforis). Motllures d’influència
italianitzant ressegueixen el recinte.
El paviment data de
1865. La balustrada del presbiteri està
decorada amb dues figures de marbre que sostenen llànties )s. XVIII). Les vidrieres foren construïdes per la casa
Oriach de Barcelona a partir de l’any 1942 (remarquem les decoracions amb les figures
dels apòstols). A la façana, la porta
(disseny de Cèsar Martinell i Brunet, 1949), té als costats dues làpides que recorden
la participació del sometent igualadí en les batalles del Bruc (1808) i la seva relació
amb la bandera del Sant Crist.
TORNAR