HISTÒRIA DEL TEMPLE
En fer-se insuficient la parròquia antiga, els iguladins decidiren aixecar un nou temple, "l'església gran". El primer projecte va ser de Pere Blai. Posteriorment, es feren càrrec de l'obra Rafael Plançó i Pau Ginestar. Fou una empresa colossal per l'aleshores petita vila d'Igualada.
1617- Benedicció de la primera pedra.
1627- Benedicció de la primera meitat de l'obra. És trasllada el culte a aquest recinte, es produeic a enderrocar la parròquia antiga i es deixa intacte el campanar. Al paviment del nou temple hi són construïdes sepultures, com a complement del cementiri annex exterior, utilitzat fins el 1819.
1666- Benedicció de la primera pedra de la segona meitat. L'edifici s'acabà, encara que no amb detall a finals del s.XVII, després de vuitana anys de treballs, frenats en ocasions per la influència de guerres i penúries. Poc a poc es va anar completant la decoració interior.
1702- Es comença a construïr la capella del Santíssim i del Sant Crist, inagurada el 1733.
1718- Inici de la construccií del retaule major, acabat el 1747.
1890- Consegració del temple, pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (és la tercera de la història de Santa Maria).
1936-1939- Durant la guerra civil, l'edifici és buidat i destinat a mercat i garatge. Amb tot, es salven de la destrucció les imatges, els relleus i altres peces del retaule major, les pintures de la cúpula de la capella del Santíssim i del Sant Crist, l'orgue i diversos elements. Posteriorment, es procedeix a una laboriosa reconstrucció.
1949- El Papa Piis XII concedeix a l'església de Santa Maria, el títol de Basílica menor.